El programari lliure és una
alternativa segura al programari de propietat. Lliure no vol dir gratuït sino
que dóna als usuaris la llibertat que els pren el programari de propietat.
Algunes de les llibertats que
ofereix el programari lliure:.
·
La llibertat de fer servir el programa, amb qualsevol propòsit.
·
La llibertat d'estudiar com funciona el programa i modificar-lo,
adaptant-lo a les teves necessitats.
·
La llibertat de distribuir còpies del programa.
·
La llibertat de millorar el programa i fer públiques aquestes millores per
a tothom, de manera que tota la comunitat en surti beneficiada.
Les aplicacions de programari
lliure permeten llegir fitxers de programari propietari. Malauradament, això no
passa a la inversa. Tot i que no hi ha suport oficial per a les aplicacions de
programari lliure, al darrere hi ha una gran comunitat de desenvolupadors que
pot arreglar errors en poc temps. Entre els exemples més coneguts de programari
lliure figuren el sistema operatiu GNU/Linux, el navegador Firefox, el programa
de retoc d’imatges Gimp i el paquet d’ofimàtica OpenOffice.
La majoria de
llicencies de programari lliure estan basades en el copyright, i hi ha límits
sobre quins requeriments es poden imposar a través del copyright. Si una
llicencia basada en copyright respecta les llibertats descrites anteriorment,
és poc probable que tingui altres tipus de problemes que no haguem previst (tot
i que això pot passar de vegades). De totes formes, algunes llicències de
programari lliure es basen en contractes, i els contractes poden imposar un
rang molt més gran de possibles restriccions. Això vol dir que hi ha moltes
maneres per les que una llicència com aquesta sigui inacceptable i no-lliure.
Segurament no podem fer un llistat de totes les possibles
restriccions de contractes que serien inacceptables. Si una llicència basada en
contracte restringeix a l'usuari d'una forma inusual que les llicències basades
en copyright no poden, i que no es menciona aquí com a legítima, hauríem de
pensar sobre el tema, i probablement decidiríem que és no-lliure.
